- Inici>
- Sobre mi
Sobre mi
L'essència més enllà del rostre
Xevi Solà (Santa Coloma de Farners, 1969) és un pintor espanyol la obra figurativa, intuïtiva i profundament pictòrica del qual convida l’espectador a qüestionar-se fins a quin punt pot arribar a conèixer un subjecte a primera vista. Sensible als gestos subtils i a les expressions gairebé imperceptibles del rostre, el seu treball proposa una manera renovada d’entendre el retrat psicològic, reinterpretat amb lleugeresa, empatia i una mirada profundament humana.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l’any 2007, actualment viu i treballa a Girona. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat un llenguatge visual propi que combina delicadesa tècnica i llibertat expressiva.
La seva pintura s’inscriu dins una tradició d’artistes que han desafiat les normes de la figuració clàssica per capturar una presència més esquiva i essencial. En diàleg amb creadors com Alice Neel, Lucian Freud, Alex Katz, Chantal Joffe o Elizabeth Peyton, Solà s’interessa més per l’essència del retratat que no pas per la seva semblança exacta. Treballa amb rapidesa, guiant-se per la intuïció i evitant corregir en excés el gest pictòric per preservar-ne la frescor i l’autenticitat. Tal com ell mateix afirma, en la pintura contemporània és millor actuar per instint, deixant que aflori allò après de manera gairebé automàtica. En aquest sentit, reconeix la influència decisiva de Pablo Picasso.
Tot i que sovint parteix d’imatges trobades —fotografies de moda, fotogrames cinematogràfics o retrats anònims— les seves obres no són reproduccions. Construeix escenes que combinen diverses referències, filtrades a través de la seva sensibilitat, la seva memòria i el seu imaginari personal. Les seves pintures parlen tant dels personatges representats com dels seus propis encerts, errors, estats d’ànim i somnis.
El color ocupa un lloc central en la seva obra. Utilitza una paleta personal i idiosincràtica, inspirada tant en obres històriques que capten la seva atenció com en la seva pròpia imaginació. Per a Solà, el llenç és un espai on el color ha de fluir amb llibertat.
En les seves composicions hi ha una certa quietud. Prefereix narrar a través de petits detalls abans que mitjançant grans gestos. En els darrers anys, la seva obra ha evolucionat cap a una major síntesi formal: figures aïllades sobre fons oberts i mínims, on el buit concentra l’energia en el veritable protagonista de la seva pintura: l’ésser humà. En aquest univers contingut, cada traç i cada moviment adquireixen significat.
L’any 2010 la seva obra va ser inclosa a la Biennal d’Art de Girona i el 2014 va rebre el Young Art Award a la fira Taipei Contemporary. Ha exposat internacionalment en ciutats com Ginebra, Barcelona, Rio de Janeiro i París, i la seva obra forma part d’importants col·leccions públiques i privades.